Publicació de fotografies de menors a les xarxes socials pels seus progenitors. On queden els seus drets?

El sharenting (compartir + paternitat) és el concepte de recent implantació pel qual ens referim a l’exposició pública que fan els pares d’una criatura a les xarxes socials. Certament, des del mateix moment del naixement, els seguidors d’una determinada xarxa social (facebook, instagram, twitter, youtube, etc), podran conèixer de primera mà el primer aniversari, el festival de l’escola, la disfressa de Carnaval, etc. Si fem un cop d’ull ràpid per facebook i instagram podreu accedir, sense cap filtre que ho impedeixi, a imatges (no només penjades pels propis pares,sinó per la pròpia escola, associacions de pares i mares, regidories d’ensenyament…) que quedaran incorporades a l’identitat digital del menor per sempre més, algunes de les quals, poden vulnerar la seva intimitat i el seu honor. Imatges que l’acompanyaran sense haver prestat mai el seu consentiment per tal que fossin compartides indiscriminadament. És un fet del qual ja han començat a fer-se ressò certs mitjans. Apunto en aquest sentit l’article publicat per en Carles Capdevila al diari Ara (‘Sharenting’, nou esport de risc) i el publicat per Mayte Rius al diari La Vanguardia (Papás, ¡ojo con colgar fotos mías!), així com el reportatge de Victòria Miró i Mireia Segú a TV3 (Exposem massa els fills a les xarxes socials? Els riscos i els beneficis del “sharenting”)

Colorful hands

Jurídicament encara estem mancats de jurisprudència que ens marqui els límits de l’exposició dels menors a les xarxes socials. És probable que, en un futur no gaire llunyà, les reclamacions esclatin per dues vies diferents: la reclamació dels fills respecte dels pares per un ús indegut de la seva imatge (amb totes les dificultats que això comporta) i en segon lloc, la reclamació a cadascuna d’aquestes xarxes de la retirada d’aquelles fotografies on el subjecte consideri vulnerat el seu drets a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les quals han estat publicades des d’un compte del qual no és titular. Recordar, en aquest sentit, que l’article 1.3. de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge recull que tals drets són imprescriptibles. Continua llegint

VII Jornada d’estrangeria a Tarragona: “Refugiats i política d’asil”

La Sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona acollirà novament la “Jornada d’estrangeria” que organitza (i ja en van set!) l’Àrea de Dret internacional privat del Departament de Dret privat, processal i financer de la facultat de ciències jurídiques del a URV i la Comissió d’estrangeria del Col·legi d’Advocats de Tarragona. Enguany la temàtica escollida no pot ser, dissortadament, de més actualitat, en tant que es tractarà la situació dels refugiats i la política d’asil a la llum dels darrers i vergonyosos esdeveniments que han provocat una de les més greus crisis humanitàries dels darrers anys.

jornada

Així doncs, es combinaran visions de la política de refugi i d’asil des de diverses perspectives: des de les pròpies administracions (Programa català de refugi, a càrrec del Sr. Oriol Amoròs i March, Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya), des de les organitzacions humanitàries (Programa d’acollida de refugiats de Creu Roja, a càrrec del Sr. Eduard Martín Fontbona, Adjunt a Coordinació de l’Oficina Provincial de la Creu Roja a Tarragona), i des de la perspectiva jurídica (Refugiats a la Mediterrània: que ha succeït a la Unió Europea? a càrrec de la Dra. Sílivia Morgades Gil, professora de Dret internacional públic de la UPF; La crisi dels refugiats: repensant l’actuació de l’Administració estatal, a càrrec del Dr. Markus González Beilfuss, professor de Dret constitucional de la UB; Una lectura del conflicte sirià des dels Drets Humans, a càrrec del Dr. Santiago Castellà Surribas, professor de Dret internacional públic de la URV.

La jornada es durà a terme el proper dia 19 de maig de 2017 a les 16.00 h. Us hi esperem.

El TJUE sentencia que la banca ha de retornar tots els diners cobrats per efecte de la clàusula sòl

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) determina  que la limitació en el temps imposada pel Tribunal Suprem espanyol a la devolució dels diners abonats per efecte de la clàusula sòl contravé els principis del Dret Comunitari.

També et pot interessar: “14 preguntes claus (i les seves respostes) per saber-ho tot sobre la clàusula sòl de la hipoteca”

El passat 9 de maig de 2013, el Tribunal Suprem espanyol va establir la nul·litat de la clàusula sòl inclosa per la banca en centenars de milers de préstecs hipotecaris que havia impedit als seus clients beneficiar-se dels efectes de les baixades de l’Euribor que haguessin abaratit els seus pagaments.

La sentència, però, establia una polèmica limitació als seus propis efectes i considerava que les entitats financeres només estaven obligades a retornar els diners pagats de més per efecte de la clàusula sòl amb posterioritat a la data de la resolució, és a dir, el 9 de maig de 2013. Un criteri que des del primer moment Col·lectiu Ronda va denunciar com a arbitrari i contrari a la lògica jurídica, doncs es vulnerava de forma evident un principi bàsic i elemental del Dret que en cap cas es pot limitar en el temps o de qualsevol altra forma els efectes de la nul·litat d’una clàusula considerada abusiva.

Ara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat la sentència que esperàvem des de fa gairebé un any per afirmar que la limitació en el temps imposada pel Tribunal Suprem espanyol contravé els principis del Dret Comunitari i correspon a la banca retornar la totalitat dels diners rebuts per efecte de les clàusules sòl que es declarin abusives.

Què significa això?

1) Els tribunals espanyols estan obligats a seguir el criteri del TJUE i, per tant, en cas de nul·litat de la clàusula sòl, la devolució dels diners ha de ser íntegra i no pas limitada al període posterior a maig de 2013.

2) La sentència del TJUE no afavorirà a la totalitat de persones que tenen clàusula sòl a la seva hipoteca. Només aquelles persones que interposin la corresponent demanda obtindran la devolució dels seus diners. Els bancs no abonaran els diners indegudament cobrats sense que hi hagi una reclamació per part del client.

En aquest sentit, ÉS IMPORTANT RECORDAR que resulta molt convenient adreçar un escrit al servei d’atenció al client de la nostra entitat amb la petició de devolució abans d’interposar la corresponent demanda judicial. Podeu descarregar de forma totalment gratuïta aquest model que posem a la vostra disposició:

3) El Tribunal Suprem i milers de sentències de jutjats espanyols han reiterat el caràcter abusiu de la clàusula sòl en la pràctica totalitat de casos.

4) Les úniques persones amb clàusula sòl que no podran reclamar aquesta devolució són aquelles que han assolit algun tipus d’acord amb la seva entitat per a la supressió de la clàusula sòl que inclogués una renúncia a emprendre accions legals en el futur.

Endarreriments i cancel·lacions de Vueling. Puc reclamar?

Delayed flight Royalty Free Stock Image

Al marge de la possible sanció que es pugui imposar a Vueling pels retards i cancel·lacions de vols dels darrers dies, és un bon moment per recordar quins drets tenim davant de les companyies aèries.

La regulació la trobem en el “Reglamento 261/2004 del Parlamento Europeo y del Consejo de 11 de febrero de 2004 por el que se establecen normas comunes sobre compensación y asistencia a los vuelos aéreos en caso de denegación de embarque y de cancelación o gran retraso de los vuelos, y deroga el Reglamento (CEE) n. 295/91” Un reglament que estableix, no només l’obligació de les companyies a oferir menjar, beguda suficient i allotjament en un hotel, sinó també diversos tipus d’indemnitzacions en funció de la magnitud del retard  (a partir de tres hores) i la distància del vol

Distància 3 o més hores de retard
0 – 1500 Km 250 €
1500 – 3500 km 400 €
+ 3500Km 600 € (400 € si és intracomunitari)

En tot cas, sempre és recomanable disposar de la totalitat de la documentació que pugui acreditar els fets que al·leguem (còpia dels bitllets i dades de l’avió, tickets i factures per justificar les despeses, etc) i que deixeu constància de la reclamació de manera fefaent (segell d’entrada de la reclamació, burofax, etc)

A efectes pràctics la reclamació podem interposar-la davant la pròpia companyia (VUELING AIRLINES S.A. Parque de Negocios Mas Blau II Pla de l’Estany, 5 08820 El Prat de Llobregat – Barcelona) de la qual podem adreçar còpia tant a l’Agencia Estatal de Seguridad Aérea (Av. General Perón, 40, Accès B – 28020, Madrid), com a l’Agència Catalana de Consum (C. Pamplona, 113, 08018, Barcelona).

Continua llegint

Acte informatiu sobre la contaminació electromagnètica i salut de les antenes de telefonia

Resultat d'imatges de antenas

28 de maig a Montblanc, a les 18.00 hores.

Lloc: Sala de les Corts Catalanes del Claustre de St. Freancesc de Montblanc

Organitza: Plataforma per a la moratòria i allunyament de les antenes de telefonía Montblanc i Conca de Barberà

Intervindran:

Teresa Bordell, Metgessa i membre de l’Institut d’investigació Sanitària Pere Virgili. Grup d’investiació en Serveis Sanitaris i Economia de la Salut.

Jaume Cortés i Carles Perdiguero, advocats del gabinet de juristes Col·lectiu Ronda.

Jordi Gené, Diplomat en realcions laborals, tècnis superior de riscos laborals. Coordinador grup municipal ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona i president comarcal del tarragonès d’ERC.

Carles Labèrnia, responsable del laboratori d’INCAFUST i professor de la Universitat de Lleida.

Joan Carles López, expert en geobiologia i radioacions de l’hàbitat.

Emili Mayayo, Catedratic de patologia de la URV.

Alfred Vilagrassa, enginyer de Telecomunicacions. Coach en espais saludables.

Presentarà i coordinarà l’acte la periodista, Montserrat Cartañà

 


Una Sentència del Jutjat de primera instància de Tarragona acorda retornar els diners a un matrimoni afectat pel Fons CX-Propietat

Money Trap Business

Nota de premsa del Col·lectiu Ronda

El Jutjat de Primera Instància de Tarragona, a instàncies del Col·lectiu Ronda, ha fallat a favor d’un matrimoni afectat pel fons d’inversió immobiliària CX Propietat-FII de CatalunyaCaixa per no ser ben informat dels riscos que comportava aquest producte. Això vol dir que l’entitat bancària haurà de retornar els 30.000 euros que el matrimoni va invertir en aquest fons, actualment en procés de liquidació i que afecta més de 3.000 clients que no poden accedir als seus estalvis des de finals de 2013.

Us adjuntem l’enllaç de la noticia aparescuda al Telenoticies Comarques.

Aquesta sentència se suma a una que ja va dictar el Jutjat Transversal de Mataró i resol, com ja es va fer en aquesta ocasió, que CatalunyaCaixa no va donar la suficient informació al matrimoni sobre els riscos d’aquest producte, un fons que es venia com a segur i garantit a un perfil de clients conservadors i sense coneixements específics del mercat financer. En concret, la sentència condemna a CatalunyaCaixa a restituir els 30.000 euros invertits pel matrimoni, senyalant l’incompliment d’obligacions de diligència, lleialtat i informació. El deure de donar bona informació de part de l’entitat comercialitzadora al client està recollit a l’article 79 de la Llei de Mercat de Valors, establint que aquestes entitats han de comportar-se amb «diligència i transparència en interès dels seus clients, cuidant d’aquests com si fossin propis».

Continua llegint

Sostracció internacional de menors: com reaccionar.

Depresión Imágenes de archivo libres de regalías

La Fiscalia General de l’Estat ha  definit la sostracció internacional de menors com aquell supòsit en el que “un menor és traslladat il·lícitament per un dels progenitors a un país diferent del qual resideix habitualment, violant el dret de custòdia atribuït a una persona o una institució, i en aquells casos en que un dels progenitors es trasllada amb el menor per residir en un altre país, prenent tal decisió de forma unilateral i vulnerant el dret a decidir sobre el lloc de residència del menor”. Així ha quedat establert a la molt recent Circular 6/2015, sobre aspectes civils de la sostracció internacional de menors, del passat 17 de novembre.

Ja vam comentar en un apunt anterior la complexitat dels procediments de divorci internacionals, els quals han augmentat notablement en els darrers anys. De la mateixa manera, també podem constatar un augment de les situacions en les quals un dels progenitors marxa del país de residència habitual de la parella emportant-se el menor amb ell, sense cap resolució que així ho autoritzi. Les repercussions envers el menor -i en el progenitor que veu com desapareixen les relacions amb el seu fill- obliguen a l’Administració a actuar amb celeritat per tal de restituir el menor al seu país de residència habitual. Continua llegint