El Jutjat central d’Instrucció 3 de Madrid ha procedit a empresonar a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, respectivament. Ho ha fet d’acord amb una Interlocutòria derivada de la compareixença que l’article 505 de la Llei d’Enjudiciament Criminal preveu.
Al marge de les diverses consideracions jurídiques que s’hi poden fer, resulta evident que una resolució que acorda la presó sense fiança per dues persones, una decisió que es pren sense que existeixi cap tipus de condemna ferma, hauria de respondre als principis bàsics d’exhaustivitat, motivació i individualització. No és el cas.
La Interlocutòria té dues parts (encara que barrejades): una part de fet, i una part de raonaments jurídics. La part de fets és una rèplica (en alguns paràgrafs totalment idèntica) de l’atestat elaborat per la unitat de policia judicial de la Guárdia Civil. Res a dir si no oblidéssim que, en àmbit penal, ni tals actuacions constitueixen prova, ni els agents de la benemèrita gaudeixen de presumpció de veracitat en les seves declaracions.
El que resulta però més sorprenent és que els raonaments jurídics que s’utilitzen per empresonar dues persones no rebin la dedicació professional, motivada i individualitzada necessària. No és de calaix l’automatisme amb que Jutjats instructors emeten interlocutòries de presó aplicant argumentacions jurídiques d’altres casos sense la individualització i concreció necessària. I per a mostra un botó:
Els arguments jurídics de l’Interlocutòria del passat 16 d’octubrte són idèntics als utilitzats en una altre Interlocutòria. En aquest cas la dictada en data 14 de novembre de 2016 en base a la qual van entrar a la presó (i encara hi són) sis joves d’Altsasua per una baralla amb agents de la Guàrdia Civil.
Aquí adjuntem els enllaços en els quals podreu veure ambdues Interlocutòries i, en color groc, aquelles parts que estan repetides. :
Interlocutòria de presó de 16 d’octubre de 2017
Interlocutòria de presó de 14 de novembre de 2016
Insistim, una cosa és utilitzar els mateixos arguments jurídics en dos supòsits (malgrat la diferència abismal entre els delictes d’un cas -atemptat, lesions i terrorisme- i l’altre -sedició-), i una altre és aplicar un automatisme pervers que condueix a presó a dues persones sense fonamentar jurídicament la resolució d’acord amb els principis més bàsics del Dret.
els teus drets 